
ja és costum que els que ens agrada això de dibuixar ens intentem plasmar al paper de la manera més idíl·lica possible. Jo he arribat a aquesta síntesi de mi mateixa, un personatge petit, fet de pressa i corrents a la llibreta, pintat amb l'acrílic per fer veure que mola més i tocat amb el photoshop per que no faci cara de cadaver. Els que em coneixeu sabreu que de la imatge a la realitat hi ha un avisme, però, perquè no dir-ho? Ja que em reínvento, ho faig a mida, no? Qui no voldria ser un d'aquests dibuixos menuts?
Per cert, un luxe la moleskine de paper d'esbós!!! mira, mira, pintes amb acrílic i no s'arruga el paper!!! :)