17 de gen. 2009
us presento... "el Fabret"
Un encàrrec ple de coincidències que va caure del cel.
Us explico. Un dia va sonar el mòbil. Era la M. Roig, que buscava il·lustrador. Deia que tenia entre mans una nova secció infantil per a una revista local. Jo vaig acceptar encantada i vam seguir xerrant. Va resultar que la revista era una publicació que jo coneixia de primera mà perquè era de Sant Andreu, com jo. Aquesta coincidència em va engrescar encara més. Tot seguit vam quedar d'acord amb trobar-nos per acabar de definir la feina. Va resultar encara més curiós quan, tornant cap a casa, ens vam adonar que pràcticament erem veïnes!!!
Mireu, aquest munt de coincidències no podien sinó arrancar-me un somriure. Crec que per això va sortir tant formós aquet petit homenet!
Així doncs, podeu trobar el Fabret, el menut que viu entre els fils de l'antiga Fabra i Coats, des de març de 2008, a la revista "Sant Andreu de Cap a Peus".
(imatges del Fabret d'estiu, d'entretemps i d'hivern.)
para Rebeca
Quina contradicció. Que se t'ajuntin dos propostes genials i que no les puguis compaginar al 100%. Això mateix em va passar amb el conte de l'Horta i les classes amb la Rebeca. Encara ara em sap greu no haver pogut aprofitar al màxim el curs, però estic contenta amb el darrer resultat.
A vegades sabem que el que més deitgem ens fa mal, però no podem evitar acostar-nos-hi.
Ja ho diuen les faules.
(Rebe, grácias por tu energía y tu entusiasmo. Un enorme beso.)
uiii...
"Secret, secret! L'Horta Farrerons té un secret! "
El meu primer conte!!!
És la bonica història d'un nen, de la seva terra, del passat i del present, i de l'amistat i la confiança.
Aquest àlbum sorgeix d'un projecte de l'Ajuntament de Premià de Mar, amb la col·laboració d'Ignasi Blanch i Marta Luna, per a apropar la cultura popular de Premià als infants. El text és de Chus Díaz, i els dibuixos d'una servidora.
Ha estat un enorme plaer treballar amb la Marta, l'Ignasi i la Chus, tot plegat no podia ser més còmode. He rebut molt recolzament i la feina, malgrat ser dura, ha resultat ser una experiència molt enriquidora. ENCANTADA!!!
(BUF!!! quan vaig el primer conte a les mans no m'ho podia creure!)
*més endavant, fotos de la presentació.
Xocolata
Contes al Harlem
Suïssa
Homenatge al meu HB 0.7
El llapis, l'eina oblidada. Aquest petit artilugi fa possible el naixement de tots i cadascun d'aquests gargots. Darrerament m'hi he "encarinyat" força. Fins i tot podria dir que m'hi he enganxat. És lleuger, portàtil, segur però moldejable, efímer, suau i agressiu, pulcre i brut... i m'ajuda a omplir les pàgines del meu llibre en blanc.
Salut, i que visqui el traç!
Calaix de sastre
una de nadales...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)