27 de des. 2009

Nascuts per llegir






Heus aquí un grapat d'il·lustracions "sueltes" que formen part del projecte "Nascuts per llegir", una iniciativa que pretén apropar la lectura als infants, vinculant les famílies amb la biblioteca i el CAP.

Enguany, de la mà de la Marta Roig, els de "Federación de ideas" i "Bonalletra", hem produit un producte ben interessant i ple de contingut.


Espero que, si en sou usuaris, el disfruteu una pila.


i ja sabeu, a les biblioteques hi falta gent!


*per més informació:
http://www.nascutsperllegir.org/

2 de des. 2009

un clàssic



Avuí, arrel d'una conversa d'ahir a la tarda, he recordat que tenia aquest parell de gargots. Són pictogrames per als lavabos de la oficina on treballa me mare, per eviatar allò de que quedi tot fet una porqueria... noies, je m'enteneu, no?


estan fets amb la pen tablet, "a pèl". Ja es nota, no?

24 de nov. 2009

Maqueta "Peus de Gat"

Alguns els vau veure l'abril passat a "Can Castelló", exposats a les parets d'aquell casalot feien patxoca, eh! Darrerament n'havia enviat alguns cap a Portugal i, ara, la meva darrea acció és aquesta. Estaven a la nevera, preparats. Al final he decidit muntar-los en una maqueta virtual, per fer-me una idea del que pot ser aquest àlbum.

Tot plegat és encara molt primari. La portada no és definitiva, ni les guardes, ni... (quina bona propaganda!!!) Total, que encara queda molt, encara hauré d'agadar altre cop els acrílics i, per mala sort, el Freehand!!! XD


sacándole el polvo...





Iluminada por un flash, logré encontrar mi libreta del año de la mariacastaña entre cajas y cajas de la mudanza. Ahí estaban, escondidos, tímidos, éstos minúsculos esbozos.

Para Ander



Otro abrazo

13 de nov. 2009

"Contes amb la Castanyera"










Despés de pair l'experiència, penjo algunes de les fotos de l'abans i el durant del parell d'actuacions que vam fer amb la Laura Rubio, "Contes amb la Castanyera".

L'experiència amb la pissarra, els guixos, els tempos, les músiques, les grabacions, les veus, la Brasa, la Palla i la Castanya han estat immillorables, m'han deixat amb moltes moltes ganes de seguir per aquest camí, de no deixar de provar què i com podem encaixar els il·lustrador al contacte directe amb els menuts.



Fotos de l'actuació al Casal Infantil "El Drac" i al Centre Cívic Rivera Baixa, del Prat

i la darrera... una primícia! el cop d'efecte ;) ...el primer, únic i inigualable pet de la Castanya Riallera!


*Volia agrair al Jesús i la Laura la paciència amb tot plegat! N'he après molt de valtros dos!!!

10 de nov. 2009

Gafapasta






Del que va néixer com una conya marinera (el nivel de gafapastismo de cada uno) i va continuar com una brillant idea per un regal d'aniversari (una camisa de quadres), ha acabat sent la darrera creació d'una servidora.

Per a tots vosaltres, la caixa de cartró del gerro de les flors transformada en art!
Acrílic i tinta xina

per a tu, B!
(felicitats altra vegada, joven padawan!)







Per qui vulgui aprofundir...

Dícese de toda aquella persona "alternativa" que pasea por la calle con 3 periódicos bajo el brazo, con su suplemento cultural o una revista de crítica literaria en su defecto, ve cine francés SIEMPRE en versión original y es fan incondicional de Jean-Luc Godard. Tambien suelen coincidir en que Blade Runner es la mejor película de la historia del cine. Entre sus referencias musicales: Björk, Madeleine Peiroux, Radiohead,Coldplay, Los Planetas, Elefantes y compositores de BSOs o "soundtracks" (vamos, bandas sonoras de pelis, no confundir con las de carretera), sobre todo el gran Michael Nyman... No les parecen nada mal: Beck, Belle & Sebastian, Nouvelle Vague, Deluxe (en su versión más cañí, si es que existe tal cosa), The Jesus & Mary Chain, Mazzy Star y [[Nacho Vegas.
Los gafapastas son considerados una versión mejorada de los conocidos como modernillos, ya que la capacidad intelectual de éstos últimos no les da para leer un libro de más de 200 páginas ni tragarse los suplementos culturales de los fines de semana (vamos, no saben ni que existen). Los modernillos suelen cubrir estas carencias intelectuales comprándose complementos tecnológicos de última generación como productos manzana.



http://inciclopedia.wikia.com/wiki/Gafapastismo

30 d’oct. 2009

L'Arcadi cap a Portugal!!!




De pressa i corrents he aconseguit enviar dintre del plaç 3 il·lustracions cap a l'ILUSTRARTE '09.

Són 3 imatges extretes del meu projecte personal "Peus de Gat", alguns ja el coneixeu, fins i tot alguns altres l'heu vist exposat... (quin goig que feia!).



A veure què passa...

27 d’oct. 2009

"un elefant ha de tenir les orelles ben grans per poder estar ben atent"




Aprenent dels que se suposa que no saben.

A vegades oblidem com en són de capaços els menuts, i afirmem, sense rumiar-ho un moment que "nosaltres, els adults, en sabem tant". Només cal dedicar uns minuts a un infant per quedar-se amb la boca oberta i deixar de pensar aquestes tonteries.


Llàpis aquarelable i nebot de 4 anys.


:)
per l'Iker

*Ara tinc la llibreta d'esbossos més bonica del món.

17 d’oct. 2009

"Contes amb la Castanyera"





El nou projecte, un híbrid: Narració+teatre+il·lustració "in situ"!


El Jesús i jo estem preparant amb la Laura, que és actriu i narradora, el que serà un petit bocí del el seu espectacle "Contes amb la Castanyera".
Estem molt engrescats perquè l'experiment requereix fer un canvi de xip, un esforç de síntesi per accentuar la narrativitat de la imatge, un 100% de concentració per fer-la créixer amb les paraules, per fer-la viva.

De moment, us ofereixo unes imatges dels dies d'assaig, de les primeres proves, de la primera pissarra (ara ha crescut una mica). Espero que us piqui la curiositat... :)


Els nens i grans que ens vulguin veure, ho podreu fer:

el dijous 29 d'octubre de 2009
a les 17.30 h. "Contes amb la Castanyera"
Centre Cívic Sant Jordi Ribera Baixa
El Prat del Llobregat (Barcelona)




si voleu veure més:

http://www.almailamar.com/html/alma_i_la_mar.html
http://jesusruizblog.blogspot.com/

31 de març 2009

mireu el blog!!!

per si voleu fer el tafaner...


http://peus-de-gat.blogspot.com

"PEUS DE GAT" i altres històries


una expo, un conte inacabat, un espai per participar... i els meus dibuixos!



dilluns, dimarts... dimecres... DIJOUS!!!

Ja no queda pas gaire, els dibuixos estan a punt per ocupar les parets que els acolliran duran un mes, les idees bojes per a la presentació treuen el cap i s'acaben de posar apunt, els convidats estan aviasats i el pica-pica s'espera impacient per ser servit!

En un parell de dies la tenim muntada! (i quina una!)



Amb nervis però molta il•lusió us espero a tots!

Recordeu:
dijous 2 d'abril, 20h
Centre Cívic Can Castelló
C.Castelló, 7
(Sarrià-St.Gervasi)
Muntaner (FCG)


“Peus de gat, i altres històries”, Una exposició curiosa per a tots aquells que tingueu ganes de deixar volar la imaginació.
Us hi esperem!

17 de gen. 2009

us presento... "el Fabret"




Un encàrrec ple de coincidències que va caure del cel.

Us explico. Un dia va sonar el mòbil. Era la M. Roig, que buscava il·lustrador. Deia que tenia entre mans una nova secció infantil per a una revista local. Jo vaig acceptar encantada i vam seguir xerrant. Va resultar que la revista era una publicació que jo coneixia de primera mà perquè era de Sant Andreu, com jo. Aquesta coincidència em va engrescar encara més. Tot seguit vam quedar d'acord amb trobar-nos per acabar de definir la feina. Va resultar encara més curiós quan, tornant cap a casa, ens vam adonar que pràcticament erem veïnes!!!

Mireu, aquest munt de coincidències no podien sinó arrancar-me un somriure. Crec que per això va sortir tant formós aquet petit homenet!


Així doncs, podeu trobar el Fabret, el menut que viu entre els fils de l'antiga Fabra i Coats, des de març de 2008, a la revista "Sant Andreu de Cap a Peus".


(imatges del Fabret d'estiu, d'entretemps i d'hivern.)

para Rebeca


Quina contradicció. Que se t'ajuntin dos propostes genials i que no les puguis compaginar al 100%. Això mateix em va passar amb el conte de l'Horta i les classes amb la Rebeca. Encara ara em sap greu no haver pogut aprofitar al màxim el curs, però estic contenta amb el darrer resultat.



A vegades sabem que el que més deitgem ens fa mal, però no podem evitar acostar-nos-hi.
Ja ho diuen les faules.



(Rebe, grácias por tu energía y tu entusiasmo. Un enorme beso.)

uiii...


Si és cert que és possible viure d'això, cal dir que és ben arriscat i que fa pessigolles la panxa cada cop que t'embarques en un nou projecte.

un altre homenatge al HB 0.7 tret del llibre de viatges.

"Secret, secret! L'Horta Farrerons té un secret! "




El meu primer conte!!!

És la bonica història d'un nen, de la seva terra, del passat i del present, i de l'amistat i la confiança.



Aquest àlbum sorgeix d'un projecte de l'Ajuntament de Premià de Mar, amb la col·laboració d'Ignasi Blanch i Marta Luna, per a apropar la cultura popular de Premià als infants. El text és de Chus Díaz, i els dibuixos d'una servidora.

Ha estat un enorme plaer treballar amb la Marta, l'Ignasi i la Chus, tot plegat no podia ser més còmode. He rebut molt recolzament i la feina, malgrat ser dura, ha resultat ser una experiència molt enriquidora. ENCANTADA!!!



(BUF!!! quan vaig el primer conte a les mans no m'ho podia creure!)

*més endavant, fotos de la presentació.

Xocolata


Què passaria si al Damià li caigués el gelat a terre?
Xocolata. Un conte dolç que no està escrit.

Tècnica mixtissíssima ;)
una gran descoberta

Contes al Harlem


Escoltar com algú t'explica un conte no és només plaer per a infants.



Anna, Roser Ros, Gógol i cia al Harlem Jazz Club.

Suïssa


Record de la primera migdiada a Suïssa. Tombats a la gespa, al costat del riu, solet i fresca, un llibre blanc, un grafit aquarelable i un pinzell amb aigua de neu.

Color amb photoshop, a lo N. Villamuza, i alegria!

Homenatge al meu HB 0.7


El llapis, l'eina oblidada. Aquest petit artilugi fa possible el naixement de tots i cadascun d'aquests gargots. Darrerament m'hi he "encarinyat" força. Fins i tot podria dir que m'hi he enganxat. És lleuger, portàtil, segur però moldejable, efímer, suau i agressiu, pulcre i brut... i m'ajuda a omplir les pàgines del meu llibre en blanc.

Salut, i que visqui el traç!