26 d’ag. 2012

S is for SUMMER

Durant l'any he estat donant classes "particulars" d'angès a l'Iker, un mico petit de sis anys que m'estimo molt.
En les nostres hores de feina hem fet de tot, des de cuinar brownies fins a construir-nos una impremta amb taps de suro. Hi ha dies que ens ho hem passat molt bé i d'altres que se'ns ha fet més feixuc aprendre vocabulari, però el treball ha valgut la pena sobretot perquè hem contruït un vincle maco.
La meva intenció ha estat barrejar i fer ús de tot allò que sé i que puc compartir, transmetre-li el meu modest nivell d'anglès mitjançant el joc i l'acció, atenent a les seves motivacions (i a les meves...jejeje).

Vaja, que durant l'any hem construit i treballat amb materials, hem fet i desfet, escrit, llegit i dibuixat de tot i més tombats al terre o enfilats al llit, tacant de pintura el parquet i omplint les parets de paperets i paperots enganxats amb blu-tak. Algun dia faré recopilatori d'alguns dels nostres workshops i veureu!


Heus aquí la darrera tasca del curs, un diccionari il·lustrat!
No és que pretengui esclavitzar a l'Iker, d'això ja se'n carreguen a l'escola, que els ha progamat feina d'estiu per donar i per vendre. Un diccionari!!! (WTF!??!?!) De seguida em va entusiasmar la idea i no volia deixar-la passar sense pena ni glòria. Problema: massa monotonia per a un petit-mico!!!!
Us ho podeu creure, vora 80 paraules (tres per lletra) pensades, escrites i il·lustrades per un nen de 6 anys! Això és una feinada que ha costat una bona suada i, sobretot, una bona dosi de paciència de l'Iker i meva.


El diccionari, ja que ens hi posavem, el vaig plantejar com un objecte bonic i original. És un llibre desplegable en acordió fet d'una sola peça (si el desemboliquéssim tot trobariem que no és més que una cartolina quadrada plegada i amb tres talls). La carcassa va a part i li fa de capseta.


Pel que fa la tècnica vaig ser una mica Rottenmeier i vaig limitar les possibilitats (tots sabem que de petits tenim un xip al cervell que ens diu que com més colors més acabat està tot i més bonic és. I sembla així fins que ens passem de llarg i ens quedem amb un pastís irreconeixible. Que aixequi la mà qui no li ha passat). Això, que vaig imposar el meu sentit de l'estètica (perdoneu-me per la crueltat) i li vaig proposar a l'Iker que ho resolgués tot tan sols amb els colors primaris i el negre (primaris "de pot", ja m'enteneu). I per acabar d'arrodonir no va haver-hi possibilitat de rectificar, res de llapis i goma: directe a l'original!!!


No sé a vosaltres però a mi em cau la baba.










Li heu de fer un click i veureu l'animació :)


15 d’ag. 2012

Autoaprenentatge I

Si ens preguntem de quina manera ens relacionem amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixos podrem dibuixar un petit mapa de coneixença. És entretingut, i si rasques una mica, potser trobes alguna porta secreta enterrada!






**També per a l'assignatura de Cominicació. Pedagogia, UB.

14 d’ag. 2012

Re-transmissió

Enguany he començat l'àrdua tasca d'estudiar una carrera (!!!)
Val dir que Pedagogia m'està fent rumiar un munt i no para de proposar-me noves preguntes a resoldre. La meva inquietut vers el camp de l'aprenentatge cada dia creix una miqueta i la meva proposta de barrejar aquest procés amb la il·lustració ha donat algun que altre fruit.
Aquest que veureu ara va ser el primer treball del curs, emmmarcat en l'assignatura de Comunicació en l'Educació. 
Es tracta de COM TRANSMETEM.






Diuen que som la única espècia que és capaç de transmetre de generació en generació, a més de les conductes, noves creacions.

Els animals poden transmetre conductes i aprenentatges, però, al no tenir la capacitat de plasmar els coneixements, l'aprenentatge fet es mor amb la mort de l'individu.



L'ésser humà transmet mitjançant...

L'oralitat
"La memòria més forta és més dèbil que la tinta més pàl·lida."



L'objecte
"El subjecte queda substituït per l'objecte."



L'escriptura
"Conservar esdevé poder transformar."








Concloem...



El més rudimentari funciona com a guardià de la memòria.Tots estem fets del que ens ha precedit. Trasnmetem el que hem pogut conservar.

La memòria és un recurs o un lastre?





**Reflexions sobre un text de Debray (amb el Marc i l'Eli).

12 d’ag. 2012

picnic de tipo y tinta



Tot i que ja passada de data pujo la imatge que vaig fer per fer difusió de la mini celabració d'aniversari.
Una cosa lleugereta, tinta sobre capsa de cartó, tampons de goma milan nata i una tipografia petitona i moníssima que corre per casa, tot plegat amb uns tocs gairebé insignificants de color digital.

Que  us aprofiti!








**I per als que vau venir a ciutadella, GRÀCIES!!! :)


Les Fotos són de la Marina Gual. Si voleu visitar el seu blog, en té de molt boniques!!!

11 de juny 2012

Verdúrigues

De tant en tant faig aquest tipus de coses. Arreplego una funda de coixí i li estampo el que se'm passa pel cap. Així contribueixo en la decoració i el confort dels que em són propers.


Una de verdures per a la Marina.

4 de maig 2012

"el teu rostre, quadre inacabat..."

Aquesta imatge acompanya el text "Pallassada" de M. Geli, una nena que ha participat al VIII Certamen Literari Escolar Amics de la Unesco Barcelona.
El llibret il·lustrat sortirà a la llum en breu. Us l'ensenyaré tan aviat com m'arribi a les mans.


Ole!

20 de març 2012

La batalla del calamar

Com era de suposar, després de llarg temps sense tocar la tableta, havia de ser soferta qualsevol feina que em proposés fer.
Heus aquí el resultat d'hores i hores de lluita i ctr+z.








Il·lustració per a la portada del núm. de Març de la revista Delibros.