Després de dies de remenar moltes imatges, d'endreçar-les, de classificar-les, de generar-ne de noves...puc dir que aquesta és la que tinc com a referència, la que, al fer-li un cop d'ull, s'escapa un somriure, la que em recorda que estic de camí.
el text, diu així:
"hoy no sé que pies ponerme"
"tal vez haya caído encima de uno de los que anda hacia adelante y otro de los que anda hacia atrás porque no paro de dar vueltas!"
"Parker es un gato desordenado. un día le cogeré sus pies y me escaparé por los tejados"
III intent per a la revista Trauma.
Recepta: base d'acrílic i paper (cocinillas de l'Isabel. collita del 2005), tinta, més acrílic, i un polsim de photoshop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada