Fa poquet vaig fer una visita a la Teresa, una mestra que em va marcar molt a l'E.G.B, la mestra de plàstica i de tallers.
Va ser una retrobada curiosa, plena de records i anècdotes, i amb moments per compartir experiències i desitjos.
Aquestes joietes surten dirèctament de la calaixera dels mals endressos i ténen el segell de la Teresa: la lletra lligada!
Encara recordo la meva tècnica, que amb els anys malauradament he anat perdent, de dibuixar els caps com a copes, primer de "xampany" i després de vi.
Mon pare, amb el bigoti que ja no porta i el jersei que encara sí.
Me mare, amb el xandall de vellut blau, el jersei de llana que picava i les bambes horribles. Al fons el Montseny, una ruta a partir del camping del RACC de Gualba, on uns bolets de pedra escampats per la vora del riu feinen la funció de taula i cadires.
Un clàssic de jocs florals: el primer i l'únic que recordo. Carai, com em costava fer dracs!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada