26 d’ag. 2012

S is for SUMMER

Durant l'any he estat donant classes "particulars" d'angès a l'Iker, un mico petit de sis anys que m'estimo molt.
En les nostres hores de feina hem fet de tot, des de cuinar brownies fins a construir-nos una impremta amb taps de suro. Hi ha dies que ens ho hem passat molt bé i d'altres que se'ns ha fet més feixuc aprendre vocabulari, però el treball ha valgut la pena sobretot perquè hem contruït un vincle maco.
La meva intenció ha estat barrejar i fer ús de tot allò que sé i que puc compartir, transmetre-li el meu modest nivell d'anglès mitjançant el joc i l'acció, atenent a les seves motivacions (i a les meves...jejeje).

Vaja, que durant l'any hem construit i treballat amb materials, hem fet i desfet, escrit, llegit i dibuixat de tot i més tombats al terre o enfilats al llit, tacant de pintura el parquet i omplint les parets de paperets i paperots enganxats amb blu-tak. Algun dia faré recopilatori d'alguns dels nostres workshops i veureu!


Heus aquí la darrera tasca del curs, un diccionari il·lustrat!
No és que pretengui esclavitzar a l'Iker, d'això ja se'n carreguen a l'escola, que els ha progamat feina d'estiu per donar i per vendre. Un diccionari!!! (WTF!??!?!) De seguida em va entusiasmar la idea i no volia deixar-la passar sense pena ni glòria. Problema: massa monotonia per a un petit-mico!!!!
Us ho podeu creure, vora 80 paraules (tres per lletra) pensades, escrites i il·lustrades per un nen de 6 anys! Això és una feinada que ha costat una bona suada i, sobretot, una bona dosi de paciència de l'Iker i meva.


El diccionari, ja que ens hi posavem, el vaig plantejar com un objecte bonic i original. És un llibre desplegable en acordió fet d'una sola peça (si el desemboliquéssim tot trobariem que no és més que una cartolina quadrada plegada i amb tres talls). La carcassa va a part i li fa de capseta.


Pel que fa la tècnica vaig ser una mica Rottenmeier i vaig limitar les possibilitats (tots sabem que de petits tenim un xip al cervell que ens diu que com més colors més acabat està tot i més bonic és. I sembla així fins que ens passem de llarg i ens quedem amb un pastís irreconeixible. Que aixequi la mà qui no li ha passat). Això, que vaig imposar el meu sentit de l'estètica (perdoneu-me per la crueltat) i li vaig proposar a l'Iker que ho resolgués tot tan sols amb els colors primaris i el negre (primaris "de pot", ja m'enteneu). I per acabar d'arrodonir no va haver-hi possibilitat de rectificar, res de llapis i goma: directe a l'original!!!


No sé a vosaltres però a mi em cau la baba.










Li heu de fer un click i veureu l'animació :)


1 comentari:

Sergi ha dit...

que xulo!! mes super original i divertit per un nen, però quina feinada!! Anims! Per cert, l'animació està molt xula...